Esgrafiats

La paraula esgrafiat ve de l’italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet. L’esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions sobre el cos de l’objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. L’esgrafiat s’aplica sobre l’arrebossat d’un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i, en l’edat mitjana, sobre manuscrits en les il·lustracions en or.

És una tècnica molt antiga que utilitzaven ja les civilitzacions del IV mil·lenni aC. Els romans van usar també aquesta decoració amb dibuixos senzills. Des del segle XII al XVI, abunden les ceràmiques esmaltades esgrafiades i cobertes després amb una capa vidriosa. Tenen gran difusió a Itàlia. En el món musulmà hispànic, es practicava la tècnica del manganès esgrafiat, que consistia a estendre una capa elaborada amb òxid de manganès per esgrafiar després i deixar al descobert la terracota. A Catalunya, l’esgrafiat esdevé un procediment molt emprat per revestir i decorar façanes a partir del segle XVIII. N’hi ha nombrosos exemples a Barcelona entre els quals destaca la casa del gremi dels velers, per exemple. La façana de l’església parroquial de sant Celoni ofereix així mateix un notable exemple d’esgrafiat barroc. Aquesta tècnica té moments d’especial brillantor durant el modernisme i el noucentisme. Entre les seves expressions contemporànies destaquen els esgrafiats de la façana de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona, basats en un disseny de Picasso executat per Carl Nesjar (1962).

Font: Wikipedia

Default Gallery Type Template

This is the default gallery type template, located in:
/homepages/4/d354980476/htdocs/torrestermes/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_gallery_display/templates/index.php.

If you're seeing this, it's because the gallery type you selected has not provided a template of it's own.